Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tega-Los. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tega-Los. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de setembre del 2021

Despartida de Joan Pau Bringuièr

Cher Jean Paul, nous ne nous étendrons pas sur tes brillantes études d'ingénieur, sur les diplômes que tu as accumulés dans tous les domaines, sur ta curiosité intellectuelle
  si communicative, tant littéraire que scientifique, ton engagement pour la cause occitane, ta participation active aux revues "Viure" et "la Revista" où tu as collaboré avec les plus grands écrivains de langue occitane.

Tu portais un grand intérêt à l'histoire, à l'identité des peuples, à la lenga nòstra  . Avec compétence et conviction tu nous a fait profiter longtemps de tes qualités pédagogiques et de ton savoir, avec patience et bonne humeur tu as assuré les cours de notre cercle occitan.

L'exercice d'une langue parlée, d'une langue vive était le moteur de ton enseignement "per viure la lenga deu èstre parlada", tu avais l'art de réveiller la conscience d'une identité occitane chez les participants.                                                                                                                             
Tes analyses sur l'actualité ou sur l'histoire nous apportaient un éclairage nouveau et pertinent.                                                                                                                                                                                                          Tes cours (sans notes) étaient toujours une surprise, et le thème de départ, au hasard d'un mot ou d'une idée pouvait bifurquer vers des rivages insoupçonnés et toujours si enrichissants. SI une question restait sans réponse, ton érudition était rarement mise en défaut, ce qui faisait dire à notre présidente: "es pas de creire ! aquel Joan Pau, sap tot"  ta pointure intellectuelle inspirait le respect mais tu nous faisais profiter en toute modestie  de ton savoir .                                                                                                                                                                                                          
Depuis quelque temps tu ne pouvais te déplacer en voiture  et tu n' assurais  plus les cours, mais tu n'étais jamais bien loin, tu continuais via internet à suivre notre travail et régulièrement tu nous adressais tes remarques, tu  écrivais une préface ou bien tu nous suggérais quelque idée.
Max Rouquette que tu connaissais fort bien écrivait en évoquant "la nichola"un oiseau de chez nous très secret                  "où qu'il aille, cet oiseau revêt de vide sa trace".
O podèm dire uòi Joan Pau, al contrari  d'aquel aucèl , la tieuna passada es plan marcada!  totjorn, totjorn as semenat sus ton camin de vida de peiretas preciosas, las peiretas de l'amor de ta familha, de l'amistat, de la memòria, de l'identitat, del patrimoni e aquelas peiretas inestimablas las acamparem encara longtemps per  de dire de gardar  en memòria  tot çò que nos as balhat.
Aquí dins ton vilatge de Sant Pargòri  ont siás nascut  e qu'aimavas tant, entre mar e Cevenas, pròche de tos olius e de tas figuièras , que ton sòm siague doç e apasimat, - A dieu-siatz  al Professor e a nòstre Amic.

dimecres, 15 de setembre del 2021

dimecres, 29 d’abril del 2020

Las asenadas dau Joan Pèire


M’escriuras cada jorn ! a fach prometre Justina al Marcèl que partis al Servici militar.
O a fach, lo malaürós !
Sièis meses après, la Justina se maridava … amb lo factor.
                            ------------
A la gendarmariá, Batista se ven plànher que sa femna l’a a mièg assucat en li escampant un topin pel cap.
- I arriba sovent, a la vòstra femna de traire de vaissèla ?
- Cada jorn !
- E es pas qu’ara que venètz lo dire ?
- Òc ben ! Es a dire que dusca ara, m’aviá mancat !
                            ------------
- Pecaire, mon paure Tòni, que siái malaürós ! La meuna femna, la Sofronia, es partida i a un mes quèrre de sal a l’especiariá, e es pas encara tornada !  
- È ben, te planhissi de manjar sens sal desempuèi un mes !
                            ------------
L’enfant del pegòt, aquel polisson de Berton, demanda al mèstre d’escòla :
- Monsur me puniriatz per quicòm qu’ai pas fach ?
- Non pas cèrtas ! S’as pas res fach, per de qué te puniriái ?
- Siái plan content de vos l’aver demandat, per çò que son los devers que m’aviatz donats qu’ai pas faches ! 
------------

Lo conse a la nòvia :
- Vos pòdi pas maridar ? Avètz pas vergonha de m’amenar aquel òme qu’es bandat come un cunh ?
- Es a dire que, quand es pas bandat, vòl pas venir !
                            ------------
Cada jorn a l’aubèrga del Gal Empastat, dos òmes s’assètan fácia a fácia. Un ditz : Ieu veni manjar aicí per çò que ma femna aima pas de far la cosina !
L’autre li respond : Ieu, es lo contrari. Veni aicí per manjar pas la cosina de ma femna !
                            ------------
A la dintrada de l’ostal, Jòrdi a emplastrat una fotrala de pancarta : “Atencion al chin !” 
- Son amic li demanda : Es tant missant qu’aquò, ton chin ?
- Non pas ! Mas es talament pichon qu’ai totjorn paur qu’òm lo m’espotisca !
                   ------------
Ont vas, Bertrand, qu’as sortida la camioneta tan de bona ora ? 
- Vau menar la vaca al brau ! E tu, siás ben plan nipat ?
- Ieu, vau menar la femna al “Mammouth” !


divendres, 24 d’abril del 2020

Las asenadas dau Joan Pèire

Lo comte Amadieu de Montagut, senhor de Clarmont d'Erau, partiguèt per la Crosada lo 13 d’abrial de 1096. A son fidèl amic Loís de Gissac donèt la clau de la cencha de castetat de sa femna, la polida Loïsa.
- Tè, garda-la te fau fisança ! Se dins cinc ans soi pas tornat, poiràs dubrir la sarralha !
Lo comte aviá pas solament passat lo pont de Ceiràs qu'es a mens de tres legas de Clarmont, que Loís arriba com’un caluc sus son caval rossèl e li crida :
- Òu Amadieu ! Siás pas innocent ? M’as pas donada la bona clau !
-=oOc=-

 Un correire del “Torn de França” fa a Felip :
- Quin fotut país aquel ont demoratz ! I a mai de còstas que de davaladas!
- Aviatz pas qu’a far lo Torn dins l’autre sens !
 -=oOc=-
A la tele : « Chez Renault, les ouvriers des ateliers de sellerie sont en grève »
Leontin : È ben, s’avèm pas d’api, manjarem de trufas ! 
 -=oOc=-
A l’especiariá del vilatjòt, un òme dintra e crompa totas las tomatas que son per vendre.
- Benlèu, fa l’especièr, son per escampar sus aquel traça de cantaire que ven aqueste ser a la sala de las fèstas ?
- Non pas, pecaire ! respond l’òme. Siái ieu lo cantaire !
 -=oOc=-
- As escotat lo debat entre los dos candidats a la presidéncia de la Republica ?
- Nani, qu’a aquel moment la vaca vedelava ! E tu l’as escotat ?
- Òc ben ! Amai me siái regalat !
- E de qu’an dich ?
- Qu’èran pas d’acòrdi !
-=oOc=-
- E ben Gaston, siás ben polit, ont vas ?
- Partissi en viatge de nòças !
- En viatge de nòças ? Mas ont as la femna ?
- A pas volgut venir ! 

 

dimecres, 22 d’abril del 2020

Las asenadas dau Joan Pèire

Un omenet fa una conferéncia sus l’alcoolisme.
- Escotatz-me plan : se metètz un ase qu’a plan set entre un ferrat d’aiga e un ferrat de vin, de quin costat se virarà ?
- Del costat de l’aiga ! fa Marquet qu’es pas la mitat d’un colhon.
- E per de qué se virarà del costat de l’aiga ?
- E per çò qu’es un ase, pardíeu !



-           E be, papeta, encara l'avètz aquel ase! Vos cau bigar aquò ! De qué diable ne volètz faire ? Sèm au sègle XXI, macarèl ! Avèm dos tractors, la maquina de vendémiar, la camioneta e lo quatre-quatre, avèm pas ges besonh d'un ase !
-          A! Que me gardarai ben de lo vendre ! Veja : tant que mon grand a viscut, aquí a Sant Guilhem, i a agut un ase dins l'ostau, dau temps dau paure mon paire, çò mèmes ; e tant que ieu viurai, i aurà un ase dins l'ostau !

-=oOc=-


- Oi, paura femna cossí… cossí sètz laida, pas polida e gròssa ? I ! I ! I !
- E vos, malaprés sètz bandat com’un muòl !
- Se pòt ben ! Mas… mas… ieu, deman se... se… coneisserà pas pus ! 

-=oOc=-


 Joan aviá fach bandar la femna en li faguent creire que beviá d’aiga de flor d’irangièr alara qu’èra d’aigardent de cerièiras.
La paura ela, èra malauta a ne petar !
E Joan de li dire : Veses, femna, cossí nos regalam, los òmes, quand sèm bandats !

-=oOc=-


A la gara de Tornamira, autres còps, i aviá una femna que vendiá de pastissons quand lo tren s’arrestava.
Un òme se metèt a la fenèstra e diguèt a Finet que rabalava per aquí :
- Diga pichon, fai-me plaser. Vai me quèrre dos pastissons. As aquí dètz francs. Me’n portaràs un per ieu e manjaras l’autre !
Finet torna lèu, la boca plena :
- Tenètz, avètz aquí cinc francs que demorava pas qu’un pastisson ! 
-=oOc=- 

Los mai legits