LO MÈTRE FATIDIC
Paure
monde, cresi plan que n’avèm pas acabat malgrat lo desconfinhament. Tot
es capvirat e nos va caler metre en practica lo sistèma de
distanciacion sociala espandit a totes los aspèctes de la vida vidanta.
La règla es d’una simplicitat absoluda qu’a pas acabat de nos complicar
totes los gèstes del quotidian e los biaisses immemorials de se
comportar en societat : se téner a un mètre d’un autre uman qual(a) que
siague. Vesètz las implicacions d’aquesta brava mesura e lo cambiament
civilizacional que va menar.
Ja,
un mètre a l’entorn de se vòl dire que los magres auràn mens d’espaci
que los gròsses. E aquí se pausa ja la question de la materializacion
d’aquel mètre. Nos devèm passejar amb un cèrcle de plastic coma lo
olà-òp d’un còp èra penjat al còl o aquel cercle serà (coma la mòda n’es
venguda per tot e pel demai) dematerializat e simbolizat per una
aureòla de color fluorescenta a l’entorn de caduna e cadun ?
Los
interdits se multiplican e serà malaisit amb tot lo passat integrat de
generacions en generacions de passar al regime novèl : pas sarrar la
man, pas balhar un còp de man, pas calinhejar, pas potonejar, (pas
mandar d’emplastres e de revira-vai-te’n,) … Dins la zòna autorizada,
demoraràn las tòcas de pianotar dels telefonilhets…
Imaginatz
la plaça qu’anam prene. Dins los ostals, se sètz en familha, bonjorn
l’organizacion per anar prene la docha, faire la cosina, se setar a
taula, dormir : cadun son lèit, amb un mètre de cada costat. Caldrà
avisar cada còp qu’òm se desplaça, que se passa per un corredor, que se
cambia de pèça, que se sortís per carrièra. Demorarà la solucion de la
dematerializacion de la còrna d’anóncia de vòstre desplaçament restacada
a vòstre telefonilhet !
E
los problèmas pel renovelament de la populacion : caldrà
d’especialistas per organizar las inseminacions vengudas artificialas
del tot al tot e vos disi pas la grandor dels blòcs operatòris (o alara :
comptar sus l’intercession del Sant Esperit ?).
E
pels desplaçaments, qun afar ! Sus las rotas estreitas de Menerbés,
capitatz de passar a mai d’un mètre d’un ciclista ? Ara, lo/la ciclista
poirà provocar de taps bèls. Lo nombre de las veituras se va multiplicar
(veituras individualas de modèls novèls) : lo volant al centre, un
mètre a l’entorn del menaire : un mètre davant, un mètre darrèr (amb la
mala) e un mètre de cada costat. Se crosar, va venir un afar del bèl que
vos butarà a demorar a l’ostal o de crompar una bicicleta o un ase.
Per
totas las activitats, caldrà un espaci grandaràs. Imaginatz una classa
amb un vintenat d’escolans. Amb l’airal vital de cada pichon/a, de
l’ensenhaire/a sens comptar lo tablèu, los armaris, lo material, quant
de mètres carrats necessaris per cada classa ? S’aquela susfàcia existís
pas, demorarà l’ensenhament a distància de la mairala a l’universitat ;
e, fin finala, la robotizacion de totes los mestièrs. E aquò, fins al
jorn ont los robòts decidaràn qu’an pas mai de besonh dels umans ?
Distanciat Roch
Distanciat Roch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada