La cronica occitana
dau Joan Loís Blenet
Aqueste coronavirus nos fa una confirmacion bèla :
i a quicòm que truca dins l’anar de nòstre monde. Ja començaviam de compréner
que lo biais de nòstra economia ruina la natura. Ara amb aqueste virus pro
michantàs, (de que serià estat amb la pesta ?) mesuram que nòstra organizacion
va de guingòi. Veire lo governament organizar a la desesperada un pont aerian
de China per faire venir de masquetas d’una tecnologia de patin patan pas res,
e que sabèm pas pus fargar ! E ges d’estòc. Un dels paradigmas de nòstra
economia es la destruccion dels estòcs : immobilizar de capital, una
abominacion! Lo rafinat es l’organizacion a « flux tendut » en bon latino-occitan.
Aquò postula que i a pas ges de problèma. O meravilha de l’organizacion
competitiva avèm pas de masquetas, mancan de potingas e de respiradors. Tots
fargats endacòm. L’autre paradigma que ditz tot de la mesura de « l’utilitat »
dins nòstre monde es donat per la Borsa e los salaris d’aqueles ‘traders’que
fan en milisegondas. Aquí tanben una cima de la competicion competitiva. E de
nos faire de rasonaments sus l’intelligéncia quasi divenca dau Mercat.
Escambiar d’accions en milisegondas ! Aquí ges de sens e pasmens pagat a milions.
Imaginatz a costat d’aquò lo ridicul de se mainar de masquetas de papièr.
Fotudas milisegondas !
Traduction à retrouver sur
Midilibre.fr
