dilluns, 31 de maig del 2021

Adieu Poèta

 Per un omenatge au Miquèl Decòr que nos ven de quitar. Çò melhor, se lo legir, se l'escotar. Encara...

Se lo jorn

 

Se lo jorn un bèl jorn deu puntejar tot negre, se lo solelh polsós dins son ombra se nèga, se lo monde es ric de sos paures, totjorn, m’espères pas, aurai levat lo camp, partirai dins l’escur, ausiràs pas mon pas…

-Passarai dins la pèça a costat-

Auràs pas qu’a gaitar a l’entorn de l’ostal : l’araire virarà la tèrra sul costat, la graula seguirà per faire son prètzfach, e l’òme plegarà las espatlas, lo cap.

I a tròp de calhaus dins l’umanitat de mon rèc, tròp d’amargalh dins mon empèri de silenci…

-Partirai dins l’escur, ausiràs pas mon pas ; passarai dins la pèça a costat.

 

 

Lo tais

A la cima del puèg que cramèt l’an passat i a un jaç amb un tais qu'espèra tot l’an que los rasims vairèsson e veiràs que per las vendémias que venon sortirà de son trauc, davalarà cap a Rèc d’Eimes e vendrà manjar la frucha que penjòla, negra, confla, fresca a ne ‘n petar. Mai que las vises son longassas e crosan pro dins lo malhòl que lo paire tornèt plantar aquò fa cinc ans e que i a pas de blet nimai de caucidas que l’èrba i es plan rasa, e verdeta, que los frairòts lo tenon pròpre, los perdigalons s’i venon fretar las alas dins la greseta farinosa, mas lo tais, el, lo veiràs pas que s’amaga lo jorn e sortís la nuèit. Espèra que la còlha se’n foguèsse anada, que lo solèlh trescolèsse darrièr los pins d’En Ratièr, que la frescura amanhaguèsse lo fons del penjant e aquí, aquí solament, limpiós coma una anguiala, se glissarà per las tièras, puntejant de son morre caud e umedós, davalarà fins al carrat de terret blanc, seguirà la rega de muscat e alara s’as sauput demorar muda, entre las rasics d’un soc de fraisse, te mostrarai sos uèlhs qu’an un viston de carn e ausiràs son crit ferun cada còp que quicha dins son cais un pichon gran d’etèrne gaug.

 

Lo bombardièr

 

Quand se veirà

lo bombardièr escampar pluèja de confètis

la granada s’espetar de rire

la bala far de ziga-zagas coma lo serpentin

lo tank

passejar filhas a la fèsta

la boca del canon

faire riseta a l’objectiu

farai de Carnaval

la fèsta nacionala.

 


 

 

Extraches dau cd Tresaurs d'Occitania, Aura produccion 

=> http://www.madeinoccitania.com/tresors.php

 

 

La rièja del Jaumet N°80

 


Rièja d'endeman de manifestacion capitada.

 

Orizontalas 
1) Legum. 
2) Se vei d'un còp. 
3) Vestit femenin. 
4) Òme del levant. Luna biarnesa. 
5) Adreça, avança. 
6) Blaquièra.
 
Verticalas 
A) Transpòrt. 
B) Fa en contra. 
C) Avèm l'audàçia.  
D) Flume.Un biais d'anar. 
E) Qu'existisson. 
F) Pronom.Van mai d'un còp amb los autres. 
G) Adapta.

 Negras

     D4, F3

Solucion de la darrièra rièja

Miranda - Agonias - Ribatge - Teorias - Entar -Lassi

 Martèl - Igièna - Robòts - Anaràs - Nitiri(riniti) - Daga - Ases.

 

A la setmana que ven. Avançam !

 

Ai d'aquelas moscas !

 

L’UÒLH DEL BUÒU.

LA BILHETA DE L’IVONA DEL CERCLE OCCITAN DE    MÈSA

Tre que lo maistrau se lèva, vaquí que las moscas, qu’èran en emboscadas vai te'n saupre ont, arriban lèu-lèu.

Son pegosas, venon un còp sul braç, un còp sus la camba, autre còp sul nas e nos fan guechejar. La caça comença, e quand sèm plan entaïnats, cercam bregas :

-        Lo ridèl ! tira lo ridèl que sèm envasits. Es pas tan dificil de compréner aquò, saique !

-        Non, es que lo ridèl las empacha de tornar sortir…e patin, e cofin.

Pasmens, cal faire amb elas que son aquí dempuèi 65 milions d’annadas, e mai lo riban  de papièr pega que nòstres grands penjavan al plafond de la cosina n’es pas vengut a bot.

Un qu’a sachut mai que digús las descriure, es lo Joan de la Fontaine dins La mouche du coche, e s’es pas geinat d’escarraunhar al passatge totes los que barralhan fòrça dins lors bragas, come se ditz, sens per aquò estre eficaces… 

Es pas aisit de seguir lo rambalh de las moscas ; son aquí, son ailà, son de pertot. Alara, a l’ostal, cal tot cobrir, fins a las fruchas e als legums, de fes que dins la banda n’i aja qualquas unas de « vegetarianas ». 

E anatz saupre ont an rebalat abans que de s’entraucar en cò nòstre. Òr la mosca es coma l’amor, disiá ma maire : se pòt pausar sus una m…coma sus una ròsa…

Ivona BEAUME.

Mèsa, lo 27 de mai de 2021.

CES MOUCHES !

Dès que le mistral se lève, voilà que les mouches, qui étaient en embuscade qui sait où, arrivent dare-dare.

Elles sont collantes, elles viennent une fois sur le bras, une fois sur la jambe, une autre fois sur le nez et nous font loucher. La chasse commence, et quand nous sommes bien irrités, nous cherchons la dispute :

-        Le rideau ! tire le rideau que nous sommes envahis. Ce n’est pas difficile à comprendre quand même !

-        Non, c’est que le rideau les empêche de ressortir…et patati et patata.

Pourtant, il faut faire avec elles, car elles sont là depuis 65 millions d’années, et même le ruban de papier collant que nos anciens pendaient au plafond de la cuisine n’en est pas venu à bout.

Un qui a su mieux que personne les décrire, est Jean de la Fontaine dans La mouche du coche, et il ne s’est pas gêné d’égratigner au passage tous ceux qui s’agitent dans leur culotte, comme on dit, sans pour cela être plus efficaces…

Ce n’est pas aisé de suivre le manège des mouches ; elles sont ici, elles sont là-bas, elles sont partout. Alors à la maison, il faut tout couvrir jusqu’aux fruits et aux légumes, au cas où dans la bande, il y en aurait quelques unes de végétariennes.

Et allez savoir où elles ont traîné avant de s’introduire chez nous. Or la mouche c’est comme l’amour, disait ma mère : elle peut se poser sur une m…comme sur une rose…

Yvonne BEAUME.

Mèze, le 27 mai 2021.

 

Los mai legits