dilluns, 27 de desembre del 2021

Article 2

 



LETRA A L’ÒME-NADAL

 Cronica Al Solelh d’Òc (Le Petit Journal de l’Aude, 16/12/21)


Coma cada an, es vengut lo temps d’escriure a l’Òme-Nadal e de se demandar cossí se rumarà pas los vestits en davalant per la chiminièra que lo menarà se rescaufar las ancas sul brutlaire de la caudièra ; li cal protegir sa barbassa blanca, sustot s’es de coton o d’una matèria indefinida.

El, encara, se pòt faire magre – filifòrme, pensi pas —, mas lo gòrb cossí lo faire seguir sustot s’es encara emplenat de presents coma l’èra de carinhana o de granacha lo del gorbejaire dels temps ont òmes e femnas festejavan setembre en caminant per las tièras de vinha per vendémiar !

Alara, de qué li dire al Grand Barbut ? Benlèu aquò :

« Car Òme-Nadal (e per èsser car ongan es car, que lo prètz de las joguinas a bravament pujat, que las boitas son perdudas en mar sus de batèus bèls qu’avançan a recuolons entre China e Euròpa !), per aquesta polida fèsta ivernenca, aimariái plan :

- te dire que Nadal es pas Carnaval e que desiram faire un grand fuòc (sens esperar Sant-Joan) per i getar totas aquelas masquetas de teissuts transformadas en para-virus per se poder tornarmai cargar las masquetas del Carnaval vertadièr : tu, Pierròt, ieu : godilh !

- te suplicam de trapar un chut de primièra pels portaires de discorses que fan rajar l’òdi dels autres, dels vesins e de se.

- te pregam de balhar un temps bèl de television a las partidas de XIII que se ba meritan plan,

- convida-nos ton confraire ivernenc, l’Òme-Nèu, per que l’ivèrn semblèsse a l’ivèrn, que nos portèsse (per un còp) un pauc de refregiment climatic e que poguèssem seguir la farandòla dels borrilhs plan al caud al pè del fuòc. »

E puèi, agèm una pensada esmoguda pels enfants de la Val Nauta d’Aude (del costat de Renas) que benlèu auràn pas de presents se ne cresèm la pichona faula seguenta « Dins la freda nuèit nadalenca, / Lo rèn renava : / Anar als Banhs de Renas / o al Castèl de Renas ? / De matin, / Los dròlles de Renas, / Los dels Banhs / E los del Castèl, / Totes renèron : / L’Òme-Nadal èra pas passat ! ».

Nadal Avet

Cantem Nadal !

  Mescladís, de Bobí lo Contejaire. (Robèrt Pastor) Cada dijòus dins Midi Libre, Pays coeur d'Hérault, edicion de Lodèva.

Nadal es devengut una fèsta de familha. Lo costat religiós es de còps segondari.

Nadal es al moment del solstici d'ivèrn festejat dempuèi de sègles e de sègles dins fòrça civilisazions, n'avèm ja parlat al moment de « Martror ». Los jorns son cortets mas commençan de créisser,  i aurà mai de lum ...(veire Santa Lucia, saut d'una piuse). Espèr de jorns melhors...

Per Nadal, los contes, los cants (Nadalets) son nombroses dins Occitania : tradicionals o novèls...Podètz trapar çò que vos agrada dins las librariás, mediatècas e al CIRDÒC de segur !.

Mas es de « Nadalets » qu'anam parlar uèi amb lo cd de Banda Sagana, : « Saga Nadal »  (de 2020) e los 13 cants causits, trabalhats per lo grop dins un biais carnavalesca, de musica per carrièras. De Nadalets plan coneguts, coma : « Chut,chut,chut » (Nadalet de Pesenàs) , « La camba me fa mau » de Micolau Sabòli  (Provença) o encara « Cantem Nadal » d'Arièja, mas tanben una recèrca etnologica  e una  adaptacion d'un nadal tradicional castilhan « los peces en el rio » devengut « los peissons dins lo riu », tèxt de Majosais e J.M. Lhubac.

Repic

Meravilha, meravilha !

Los peissons dins lo riu

meravilha, meravilha !

Vòlon veire mon diu

Bevon que bevon

que bevon a sadol

los peissons dins lo riu

creson de veire un diu.

Coblet 1

La Dòna se penchenava

zinzon zinzan s 'es fardada

aviá la perruca daurada

Son penche d'argent mirgalhava.

Coblet 2

La Dòna fasiá la bugada

sul romanin tendiá la linjada

Dins los boissons un aucèl cantava

Lo romanin la florava.

Coblet 3

La Dòna dançava amb son tan bèl enfant

tota soleta balalin balalan

tan tin tan tan n'aviá pas ges de companhs

Sonque son nenon per li esclairar la man.

 

 Trapam tanben los Nadalets trelhonats ( Nadalet de l'abbé Four, Nadalet de labessonnié)....Un trabalh de primièra, un album que cal crompar  e plan escotar ! Contact : Banda Sagana »-Produccion CD : Eurotambfi. Email : musique.canaloc@gmail.com tél : 0788088508

Al còp que ven e tenètz vos fièrs.


 

dimarts, 21 de desembre del 2021

Per sorire o per plorar?

  Lo sorire de la setmana amb l'IEO d'Erau


 

PAPIERÒT MENERBÉS (In La Semaine du Minervois, 16/12/21)

 De negre e de blanc

 All Blacks : Se fan una glòria, los quinzistas, d’aver batut los All Blacks. Mas tot èra jogat abans de començar : los All Blacks cridant lo haka vestits de blanc, es un imatge subrerealista e en pèrda de fòrça e de vam !! Los Dieusses del país i an pas res comprés e son demorats a faire lo sieston del temps qu’N’Tamack e Jaminet marcavan punts !

• Contradiccion : Lo Zemor qu’anóncia sa candidatura per la presidéncia de l’Estat francés lo jorn ont la Josefina Baker dintra al Panteon. Lo truc dels imatges…

• Z : Çaquelà, soi plan (des-)onorat d’aprene que lo Zemor legís aqueste Papieròt menerbés e que pren en compte la comparason que faguèri un còp passat entre el e Zorrò. De segur, i comprenguèt pas res, vist que pensam lo contrari. Mas, l’endeman de son anóncia de candidatura, las parets se cobrissián d’una aficha simplassa : Z 2022 !

• Divendres negre : Abans, s’esperava la setmana dels quatre dijòus, ara d’unes te fan la setmana dels sèt divendres negres. A faire remesas de la mitat o dels tres-quarts, arribas pas mai de saupre qual es lo prètz de las causas que seriá, coma dins lo conte, « lo just e la rason ». 

• Defensa de l’occitan : La Region Occitania defend nòstra lenga d’Òc. Atal, la mòstra presentada a l’Ostal de la Region de Carcassona se titola  "Live, Love, Refugee". Imatges de Liban qu’es pas, que sapie, un país anglofòne, que d’unes classan dins la francofonia e ont se parla l’arab. E lo trobador Jaufre Rudèl anèt morir a las pòrtas de Tripòli (lo de Liban, justament…!)

• Lo retorn de la negra : Los mercats audencs de la trufa negra an représ dissabte passat del costat de Mossolens. Ongan, cal aprene a solfinar lo campairòl magic a travèrs de las masquetas del protocòl sanitari de seguir al pè de la letra (de quna letra, vai-te’n saupre : degun me poguèt balhar l’informacion).

• Blanca nèu : Las estacions ivernencas tornan dobrir. Ara, que tombèsse de nèu, aquò’s una autra question que borrilhs e rescalfament climatic s’aparian pas plan.

• Al regime : Abans los ressopets de Cap d’An, ai entamenat un regime draconian : bòlas de picolat e favòls lo dimenge 5 amb Limós-13, sopar-trufada lo divendres 10 per se sovenir de Joan Bodon, caçolet abans Carcassona-Dragonets aqueste dimenge 12, 13 dessèrts per la serada nadalenca a la Tuta d’Òc (librària occitana de Tolosa) aqueste dimars 14,… Lo tot es de trapar lo bon ritme per pas agantar un mal de coide o de punhet a levar las forquetas e los veires !

• La guitarra de Cabrèl : Per sa tombolà, la Calandreta La Dauna de Peçac (Gironda) propòsa un lòt original. Per 5 èuros, podètz ganhar una guitarra ofèrta e dedicada pel Francís Cabrèl ! Avètz duscas al 9 de genièr per crompar una bilheta (www.calandreta.dauna.fr) e prene unes corses de guitarra en prevesion. Aprèp, vos poiretz totjorn contentar de musiquejar de la guitarra somària coma lo Robèrt de la Punta de Pesenàs : tres linhas de bling, tres linhas de blong… e fai tirar !

• Corrièr : Vos daissi, que soi en retard per mandar ma letra a l’Òme-Nadal !

Grisonet Roch

Lo calendau, lo « gròs sopar », los 13 dessèrts de Provença

 Mescladís, de Bobí lo Contejaire. (Robèrt Pastor) Cada dijòus dins Midi Libre, Pays coeur d'Hérault, edicion de Lodèva.

Lo calendau :

En Provença la vesprada del 24 de decembre comença per lo cacha-fio. Alucar lo calendau :  es lo rite del fuòc sacrat, lo retorn del fuòc nòu, lo fuòc del primièr solelh de l'annada novela.

Lo « gros sopar »

Es lo repais magre (es a dire sens carn) en familha lo 24 abans la messa de mièjanuèit.

Sus la taula  i a tres toalhas : una granda per lo « gros  sopar », una mejana per lo dinnar de Nadal ( e aquí i a de carn !), una pichona  per lo sopar (se manja las rèstas del dinnar.

Sus las toalhas se trapa  blat e lentilhas de la « Santa Barba », una branca de grifol e tres candèlas.

Lo pan es copat en tres : la part del paure, la part dels convidats e la part « fetiche » que se garda dins una armari.

E totjorn cal metre un cobèrt de mai : lo del paure, lo paure es aquel qu'es mòrt dins l'annada mas tanben es lo mendicant que pòt passar per  demandar la caritat.

Lo repais magre comença per l'aiga bolida puèi los peisses e los legums. E aprèp la messa, se manja los tretze dessèrts !

Los tretze dessèrts :


En Provença, la costuma dels dessèrts per Nadal (Nadau en provençal) es  plan vièlha.

Mas lo nombre « 13 » se trapa solament dempuèi 1925.

La pompa a l'òli  es una fogassa cosinada  amb òli (jos entendut d'oliva) e anís.

Los 4 mendicants, representan los 4 òrdres mendicants de la religion catolica : noses e avelanas per los Augustins, figas secas per los Franciscans, atmèlas per los Carmes, rasims secs per los Dominicans.

Puèi : dátils, pomas, peras, verdau (es un melon verd), nogat negre,  nogat blanc, mandarinas, aurelhetas, trufas, pasta d'atmèla, fruches confits...

E cada convidat manja un pauc de cada dessèrt per èstre « fortunat, astruc »  tota l'annada !

Al còp que ven, e tenètz vos fièrs !

dimecres, 15 de desembre del 2021

Per sorire o per plorar?

   Lo sorire de la setmana amb l'IEO d'Erau



 

Solucion Mots Trachats d'Uc Jourde N°3

 La vila mistèri èra: L'Avelhanet (en Arièja)



 

Diversitat

 L’UÒLH DEL BUÒU

LA BILHETA DE L’IVONA DEL CERCLE OCCITAN DE MÈSA

 

OMENATGE A G. BRASSENS.

Coblet 9 de la SUPLICA.

Aquela tomba en « entrepan » entre l’aiga e lo cèl,

Bailarà pas una ombra trista al tablèu,

Mas un embelinament indefinissable.

Las nadairas se ne faràn un paravent

Per cambiar de tenguda e los pichòts enfants

Diràn : cocanha ! un castèl de sorra.

                  §§§§§§§§§

 

              LA DIVERSITAT

Vos dirai pas çò que sabi pas sus Agostino DEGAS, sinon qu’es nascut en SARDANHA e qu’ara viu a MILAN.

Aquel italian a mantunas còrdas a son estèc : grand viatjaire, poèta, escrivan, pintre. Apasionat de religions, de musica, de filosofia, fa conferéncias e subretot s’interèssa a l’anma umana, çò que li fa dire per exemple :

« Aimi escotar non pas los mots,

   Aimi escotar non pas los agaches, los gèstes,

   Aimi escotar l’anma del monde ».

Sas pensadas son de joièls, mas òm pòt se’n congostar en tota simplicitat.

Lo tèxt que seguís nos o mostra plan e me semblèt plan vengut dins lo periòd actual :

Non è la diversitat

Che rende difficile la convivenza.

È la paura, l’ignoranza,

La cattiveria, la diffidenza.

La diversità, se c’é reciproco rispetto,

È bella e positiva,

Perché incuriosisce,

Affascina ed arricchisce tuttí.

 

« Es pas la diversitat

Que fa que la vida ensems es dificila.

Es la páur e l’ignorància, la maissantisa, la desfisança.

La diversitat, dins un respièch recipròc

Es bèla e positiva,

Per de que interèssa, enfachina

E enriquís tot lo mond ».

                §§§§§§§§

Ivona BEAUME del Cercle occitan de Mèsa.

Mèsa lo 15 de novembre de 2021.

 

 L’ŒIL DU BŒUF

LE BILLET D’YVONNE DU CERCLE OCCITAN DE MEZE.

HOMMAGE A G. BRASSENS.

9ème  COUPLET DE LA SUPPLIQUE.

Cette tombe en sandwich entre le ciel et l’eau,

Ne donnera pas une ombre triste au tableau,

Mais un charme indéfinissable.

Les baigneuses s’en serviront de paravent

Pour changer de tenue et les petits enfants

Diront : chouette ! un château de sable. 

                  §§§§§§§§§

             

 LA DIVERSITÉ

Je ne vous dirai pas ce que je ne sais pas sur Agostino DEGAS, sinon qu’il est né en SARDAIGNE, et que maintenant il vit à MILAN.

Cet italien a plusieurs cordes à son arc : grand voyageur, poète, écrivain, peintre. Féru de religions, de musique, de philosophie, il fait des conférences et surtout il s’intéresse à l’ âme humaine, ce qui lui fait dire :

« J’aime écouter non pas les mots,

   J’aime écouter non pas les       regards, les gestes,

   J’aime écouter l’âme des gens ».

 

Ses pensées sont des bijoux, mais on peut s’en délecter en toute simplicité. Le texte qui suit en est un échantillon qui m’a semblé bien venu dans la période actuelle :

« Ce n’est pas la diversité

Qui rend difficile la vie en commun.

C’est la peur, l’ignorance, la méchanceté, la défiance.

La diversité, s’il y a un respect réciproque

Est belle et positive,

Parce-qu’elle intéresse, fascine et enrichit ».    

                 §§§§§§§§

Yvonne BEAUME  du Cercle occitan de Mèze.

Mèze, le 15 novembre 2021.

 


Mitic

La guinhada de l'IEO34 sus ràdio Lengadòc 

(en picant sus l'image)


Diga ! An d’aquelas idèas los de Tolosa ! Figuratz-vos que lo cap redactor dau Diari, aqueste jornau bèl que lo mond tot nons envejan, me sonèt l’autre ièr per me dire que, per un numèro venent dedicat a las mitologias e a las legendas, esperava per tapar quauque trauquet entre dos articles de primièira borra, ma contribucion umila e bimestrala : « te cau me far quicòm de mitic », çò diguèt. E ieu, dindonàs coma de costuma -es de plànher mas saupère pas jamai dire de non, (veiretz coma o anatz reticar !)- respondère de òc. E me vaquí davant la pagina blanca de mon ordinator a picar « mitic » sus lo clavièr, e una fenestreta de se dobrir : « Aganta lo fuòc de la passion, charra amb de chatas fachas a faiçon per tus, sarra-te, la femna de ta vida es aquí tocant a Sant Joan de Cuculas… »

Aquò m’estonèt un brieu, emai me siaguèsse daissat dire que lo captau dau jornau teniá reputacion druda e sulfurosa. Sovent lo mite sentís a sofre, es plan conogut… Mas pensatz, ja emmascat qu’ère, tornère lèu-lèu a la femna de ma vida que m’esperava sus l’ecran, una dròlla popuda de las sèts beutats, enfachinanta tant talament que los uòlhs me ne fasián bavarilhas, lo mieu còr batent la tifa-tafa a ne petar ! Aquela fadarèla encantarèla, saique sortida de la bauma de las Domaisèlas, pas tròp luònta dau vilatjòt que i restava, de l’autre man dau puòg de Sant Lop, èra benlèu la Dòna que se’n enamorèron los tres ermitans de l’Edat Mejana : Clar, Bausèli e Lop ? M’èra venguda esperar aquí, au sègle XXI, seguissent lo camin dels veirièrs en contornejant la ròca espatluda, passant probablament per lo causse de Pompinhan, forviant sodards de Montfòrt, camisards de Joan Cavalièr e subretot lo primièr rai de solelh de l’aubeta que l’auriá arroquida en pèira levada, còsta sas sòrres, sus las rancaredas d’Ortús…

E tot aquò pas que per amor de ieu.

Vòls que te diga ? Es quand dubriguèt las bocas per me demandar d’una votz subrenaturala, vertadièira cremason carnala, de picar lo còdi de ma carta blava que trastombère de las nivas. Mas, la croniqueta èra escricha…

 

La guinhada de l’IEO34. E, rau !

(pareguda dins lo Diari N°64)

Los mai legits