diumenge, 29 de novembre del 2020

Una aisina formidabla

La cronica Midi Libre dau Joan Loís Blenet

A costat d’accions reivindicativas vesedoiras lo movement occitan faguèt un trabalh de formiga per fargar d’aisinas indispensablas a la vida de la lenga. Una de las mai bèlas capitadas es segurament lo CIRDÒC, Centre Internacional de Recèrca e Documentacion Occitanas. A l’origina, l’Ives Roqueta qu’entamenèt tre 1975 « d’amassar, salvar, conservar, recaptar e metre a la disposicion de totes l’essencial de l’escrit occitan ». Dau CIDO de la debuta venguèt lo CIRDÒC amb l’iniciativa fòrta de l’ex-region Lengadòc Rosselhon e de la vila de Besièrs. Prenguèt un vam mai bèl amb Frêche e, avançada encara, amb la nòva Region Occitania ligada amb Aquitania Novèla. Venguèt en 2019 Establiment Public de Cooperacion Culturala. Una granda capitada que se mesura au fach qu’es pòl associat de la BNF e son equivalent « oficial » pel domèni d’òc. Istòria plan instructiva. Mas l’essencial son los servicis que balha aus afogats de la lenga. Ara lo CIRDÒC es LA mediatèca d’òc amb mai de 150 000 òbras de l’atge mejan au jorn d’uèi. Vesètz que lo paure patés dels abestits representa quicòm. De colleccions a bodre, libres numerizats,manescriches, jornaus, tanben fonotèca, filmotèca, arquius oraus... La tecnologia ajuda las lengas pauras e traparetz tot aquò, de l’ostau, suls sites dau CIRDÒC e Occitanica. E de segur a Besièrs.
Traduction à retrouver sur Midilibre.fr



dissabte, 28 de novembre del 2020

CORONAVIRUS E VISIOCONFERÉNCIAS

L’UÒLH DEL BUÒU

LA BILHETA DE L’IVONA DEL CERCLE OCCITAN DE MÈSA


Las visioconferéncias sont pas reservadas a los que trabalhan o als estudiants. Se pòdon faire per exemple amb de corses bailats per d’Universitats del Temps Liure ( liure, es eles qu'o dison), universitats frequentadas sobretot per de mond qu’an tres còps 7 ans... al carrat.

 

Cal reconéisser que tant per los professors coma per aqueles escolans, la causa es pas tant aisida qu’aquò. Fan tot çò que pòdon e sont mai concentrats que lo tomatat.

 

Aquelas universitats sont frequentadas d’òmes e de femnas, cadun a son ostal en aquel periòd de re-confinhament. Mas a l’ostal, una femna demòra una femna.

 

Pendent que tot lo mond brasuca per metre en plaça un cors, s'ai mes mon dinnar en rota, me pòdi pas empachar d’anar veire se lo fuòc es pas tròp fòrt, de paur que i aja pas pus de chuc dins la caçairòla. Tanlèu que me tòrni metre davant mon ecran, vaquí que lo telefonet se met a tindar. Non,  respondrai pas, l’ai dich. Pasmens s’èran los enfants qu’an besonh de quicòm ? An qu’a daissar un texton. D’un agach se pòt veire qual es que sona. Anem, òm se concentra.

 

Mon Dieu, pas per de temps. Vaquí que se met a plòure, e pas per de rire ! ma bugada es espandida. Se vòli pas tot recomençar a causa d’aquelas pluòjas del Marròc que nos tenchan tot en jaune, me cal abandonar encara un momenton los corses per l’anar dintrar. Aürosament qu’avèm pas lo BAC a la fin de l’annada !

 

Fin finala, aquò me rapèla lo “bon temps” ont caliá menar de front lo trabalh, las comissions, la cosina, lo recapte, las bugadas, s’ocupar dels enfants e de lors devers, lors teletas, lors activitats esportivas o artisticas, eca...

 

Se solament tot aquò nos podiá rendre nòstra joinessa ¡

 

Après tot, òm pòt somiar ¡ òm pòt sobretot somiar que lo confinhament se tranformèsse pas en “confinhuitat”.

 

CORONAVIRUS ET VISIOCONFERENCES

 

Les visioconférences ne sont pas réservées qu’à ceux qui travaillent et aux étudiants. Elles peuvent se faire par exemple avec des cours dispensés par des Universités du Temps Libre (libre, c’est eux qui le disent), universités fréquentées surtout par des personnes qui ont trois fois sept ans…au carré.

 

Il faut reconnaître qu’autant pour les professeurs que pour ces étudiants, la chose n’est pas si aisée que ça. Ils font tout ce qu’ils peuvent et sont plus concentrés que le tomata.

 

Ces universités sont fréquentées par des hommes et des femmes, chacun chez soi en cette période de re-confinement. Mais à la maison, une femme reste une femme.

 

Pendant que tout le monde s’affaire à mettre en place le cours, si j’ai mis mon repas en route, je ne peux pas m’empêcher d’aller voir si le feu n’est pas trop fort, de peur qu’il n’y ait plus de jus dans la casserole. Sitôt  retournée devant son écran, voilà que le téléphone portable se met à sonner. Non, je ne répondrai pas, je l’ai dit. Pourtant, si c’était les enfants qui ont besoin de quelque chose ? ils n’ont qu’à laisser un texto. D’un coup d’œil on peut voir qui appelle. Allons, on se concentre.

Mon Dieu, pas pour longtemps. Voilà qu’il se met à pleuvoir, et pas pour rire ! ma lessive est étendue. Si je ne veux pas tout recommencer à cause des pluies du Maroc qui teignent tout en jaune, il faut que j’abandonne  encore un petit moment les cours pour aller la rentrer. Heureusement qu’on n’a pas le BAC à la fin de l’année.

 

En définitive, cela me rappelle le « bon temps », où il fallait mener de front le travail, les courses, la cuisine, le ménage, les lessives, s’occuper des enfants, de leurs devoirs, leurs toilettes, leurs activités sportives et artistiques, etc.

Si seulement tout cela pouvait nous rendre notre jeunesse !

 

Après tout on peu rêver ! on peut surtout rêver que le confinement ne se transforme pas en « confinuité ».

 

Yvonne BEAUME.

MÈSA, lo 24 de NOVEMBRE de 2020.

Caçaire confinhats

  La guinhada de l'IEO d'Erau sus RÀDIO LENGADÒC

(Picatz sus l'imatge, i tombaretz)

 

Caçaires confinhats

 

Diga ! Se n’i a que passan totjorn a travèrs la raissa son plan los caçaires… Coma qué, quand sètz dau bon costat dau fusilh e qu’avètz sus la palheta pausat un det tremolejant e malsapiós, de l’Assemblada Nacionala au Senat, tot lo mond vos escotan diferentament. Pasmens, l’an passat nos tuguèron un chival a Montarnaud còsta el Camino que va a Sant Jaume, e la dimenjada passada, dins Òlt, una bala traversèt la paret d’un ostau per acabar dins un topinon de flors. Qual copèt lo vasa de la maison ? Qual ? Canta Manon.

 

Vòls que te diga ? D’acòrdi, an la derogacion per se desconfinhar e far batudas administrativas contra los nosibles. D’acòrdi n’i a, qu’èran l’autre jorn a la palomba que, totòm o sap, la palomba es un nosible quand te caga sus lo parabrisa de la veitura. D’acòrdi, mercé Merdoset e son govèrn, pòdon ara emplegar los colars GPS de sos chins dins lo temps de la traca, çò que cambia la partida de caça en corsa d’estòc-carris o en caça a córrer amb los 4/4 en plaça dels chivals. D’acòrdi an pas totjorn inventada la podra que peta, s’acontentan de la faire petar…

Pasmens, sens eles la garriga seriá pas qu'un romèc gigantàs, intraucable. E puòi, lo mond de la vila an la possibilitat de crompar de produches de primièira necessitat, coma dison, a l’Intermercat, alara perqué lo mond d’aquí aurián pas lo drech d’anar quèrre per los bòsques que los an ja totjorn noirits de bon manjar per se far una adòba o una costèla a la grasilha ? Perqué ?

Enfin, es çò que ne dise ieu.

La guinhada de l’IEO34. E, rau !

 

PAPIERÒT MENERBÉS (in La Semaine du Minervois, 26/11/20)

 LA FIN D’UN MONDE

Aqueste còp, i sèm ! Podètz sortir los mocadors, las fotografias en sèpia, los remembres de vòstra joinessa, los sovenirs d’un temps que foguèt, qu’es pas mai e que tornarà pas. Pas de besonh de vos transformar en granhòta anonciaira del temps que farà per que plògue o pas aqueste dimècres 25 de novembre !

L’an passat, aviái ja escrit quatre linhas sus aquela manca gustativa incomprensibla : pas un paquet de crocanda en venda sul camp de fièra de la Santa-Catarina, a Carcassona. Ongan, i a pas de fièra. E aquò es pas brica degut a la pandemia que te confinha a l’ostal. Non, la decision foguèt presa per la Comuna e perseguís la disparicion de la fièra de las semals (en setembre, abans vendémias), puèi de la fièra del 6 de març (ont se crompava lo porqueton a faire profitar per venir un brave tesson de quatre quintals quand s’alongariá sus la cornuda). La rason (que, malastrosament, se pòt comprene) : pas mai de mercands, una fièra-rebat dels « mercats » del dissabte e sens cap d’originalitat. Los vira-cavalons, estands de tir e auto-tampons o labirinte s’aurián pogut installar, mas quna pietat sens l’acompanhament de la fièra bèla…

E òc, tornava cada an, Santa Catarina la pissosa (3 còps sus quatre ploviá). Fasiá freg e caliá sortir la manrega. Un jorn que marcava, coma d’autres, l’an e lo ritme de las sasons pel monde del país. S’èra begut lo vin novèl per Totsants o sant-Martin, las castanhas avián sautat dins la padena traucada. Los mainatges i ganhavan una jornada sens escòla per anar ensajar d’agantar lo pompon virolejaire assetat sus un tigre o un caval fòl… Los vilatges montavan a la vila en bus o en autò (o lo carreton tirat per un ase !). Ères apinhat dins las alèias, entre los taulièrs, lo torn dels baloards, amb una brava part agricòla e viticòla. E dins tas aurelhas restontissiá la lenga d’Òc parlada naturalament per las gens. Un tipe bramava que li caliá crompar sietas, plats e sopièras : se que non, anava tot escampar en mila tròces pel sòl… I aviá totjorn una usina qu’aviá cremat endacòm e de pialòts de lençòls a vendre… Vos parli pas de las besonhas formidablas per melhorar lo quotidian (que tendrián plan 2 o 3 còps !). Sus un empont, un òme mai musclat qu’un pilar de l’ASC desfisava lo public « qual se vendrà batre amb ieu? »; i aviá nanets, femnas sens còs e autres personatges estranhs : tot lo monde jogava lo jòc en sapient que i aviá un truc endacòm e que los dats èran pipats… E las lotariás amb aquelas pepetas e pelussas de ganhar que vendrián d’amassa-posca. E lo fieraire te sortissiá a l’uèlh los n° que ganhan ! Ma maire èra contenta quand emportava cinc quilòs de sucre a la rotleta ! La granda ròda virava, estrementidas dels monta-davala de las montanhas russas,… E ben, tot aquò es pas mai e serà pas mai ! Black Friday ba chapa tot ! (*)

Nostalgia quand nos agantas ! E aqueste afar de fièra desapareguda me pertòca qu’es pas de creire : per poder anar a la fièra de Santa-Catarina faire un torn suls cavalets, nasquèri un… 24 de novembre !

Catarinet Roch

(*) La frasa : « Black Friday ba chapa tot ! » èra pas dins La Semaine du Minervois, mas ajustada per la publicacion sus jornalet.com (25/11/20)


 Lo Papieròt Menerbés es sus ràdio Lengadòc,
 Picatz sus l'imatge, i tombaretz.


dimarts, 24 de novembre del 2020

Conclusions d'una AG

Bon, abans que de banhar lo ciment de l'amistat amb de Sanch Inhan, o segon vòstra causida amb un autre vin d'Erau, (e RAU !),

escotem lo President :

Ni per laguis, trantas, repòrts, l'avèm tenguda  nòstra Amassada Generala, e d'un biais convenable  senon satisfasent. Aquò's mercé lo trabalh de Domenge que nos alestiguèt un procediment simple e accessible per totes. Lo podèm grandmercejar que foguèt un brave prètzfach.

Las resultas son de las bonas coma o podètz veire en document estacat, amb una participacion benlèu mai bèla que dins nòstras AG presencialas. Gaireben 70 % dels aderents an votat; 77 dels 111 encartats; l'unanimitat, levat per l'absorcion del Camèl per quina d'unes se volguèron pas pronónciar. Lo CA vos merceja d'aver participat a l'operacion  que permet a l'IEO 34 de seguir sa vida  dins la legalitat,  e mai d'aver adoptadas las proposicions que presentava.

Vòli amai mercejar e felicitar los cinc membres novèls del CA de nos venir rejónher. Avèm  ara un CA consequent  de 14 membres. Es totjorn bon d'aver de mond per se partejar  las responsabilitats que pòt rendre lo trabalh mens pesuc. De mai es interessant pels membres de veire cossí fonciona son associacion.

Lo temps que passam per ara es dificultós. Nos a privat de las fèstas e dels rescontres estivencs, destorba l'anar de nòstra  vida e nòstres cercles i escapan pas. Per l'ora l'avenidor demòra fosc. Pasmens nòstra IEO 34 a seguit de foncionar. Mercé lo blòg que nos a mes en plaça Domenge, lo ligam es estat mantengut entre nosautres.  Òm pòt felicitar los que noirisson lo blòg, e per d'unes regularament, de sos tèxtes, dessenhs, jòcs. Al nombre de contribucions, los  del Buòu de Mèsa  ne son campions. Lo blòg contunha, sèm totjorn preneires de participacions divèrsas.

Podèm esperar que sortirèm lèu d'aquesta marrida passa. Per ara, nos es mestièr de menar las tascas, e saique de se preparar a de mudasons. Lo CA s'es acampat e d'unes trabalhan fòrça,  mai que mai dins las correccions dels libres d'editar. Depausam los dorsièrs de demanda d'ajuda per 2021 al prèp del Departament e de la Region. E esperam la seguida...

Albèrt ARNAUD

 

Participacion :

Inscriches : 111

Votants : 77

Taus de participacion : 69,37%

1- RAPÒRT MORAL E D'ACTIVITATS DE 2019 


2- BILANÇ FINANCIÈR DE 2019 


3- LOS PROJÈCTES PER 2020-2021  


4- L'ABSORCION DAU CAMÈL PER L'IEO34

 

 
 

5- CANDIDATURAS PER DINTRAR AU CA

ESCAMEZ Catarina, GROS Bertrand, FRONTY Isabèla, THIBAUD Cristòu, VIVANCOS Bernat

Obtenguèron lo meteis nombre de voses e son doncas elegits :


Vos convidam per clavar a venir beure lo gòt de l'amistat. Cadun au sieu.
(Aqueste an, es lo clavaire qu'es content mas, lo Danís, au sanctus t'esperam, vas veire un pauc l'an que ven !)
 

 

Los mai legits