dimecres, 9 de juny del 2021

Papieròt menerbés (in La Semaine du Minervois, 03/06/21)

 Las lengas se trapan dins l’actualitat : nos demòra de causir entre levar la lenga e demorar lenga muda.

 Anticonstitutionnellement Quand òm èra a l’escòla primària, nos diguèron qu’aquel advèrbe èra lo mot lo mai long de la lenga francesa. Sabiam pas çò que voliá dire. Nos a calgut temps per ba saupre : fins aqueste divendres 21 de mai.

 Diversitat : Per prene lors decisions negativas rapòrt a las lengas de França, lo Conselh Constitucional causiguèt lo jorn ont se celebrava la diversitat culturala. Umor negre ?

 ñ : D’aprèp un istorian, a i gaitar de prèp, se trapa una ñ dins lo tèxte en francés de l’Edicte de Villers-Cotterets. E apuèi te van explicar qu’es un signe estrangièr als fondaments de la Republica  !

 Trencalengas : Jos Francò, los Bascs podián pas balhar un pichon nom en euskara als enfants. Jos Macron, los Bretons pòdon pas sonar Fañch los dròlles. 

 Definicion : Dins lo diccionari Larousse de 1941 : « Bretonnant (to-nan), e adj. Se dit de la Bretagne et des Bretons qui ont conservé leur ancien langage, leurs mœurs primitives. » Los salvatges son a las pòrtas de París…

 Son pertot : Es qu’es a l’administracion francesa de saupre los signes d’utilizar per escriure una lenga autra que lo francés ?

 Diacriticatz : Una pichona tièra de pichons noms occitans amb signe diacritic just per embestiar los agents de l’Estat-civil : Alícia, Alòi, Ambròsi, Anaís, Amfòs, Anatòli, Antòni, Asalaís, Auròra, Carlòta, Cristòl, Ferriòl, Isidòr, Jòrdi, Loís, Jiròni, Leopòld, Lúcia, Teodòr, …

 Ensenhar per res : Lo mai fòrt es la diferéncia que fan entre « lenga ensenhada » e « lenga ensenhaira». Voldrián qu’òm estudie las lengas regionalas coma se dissèca una mosca o un parpalhòl, vist qu’apuèi òm se ne poiriá pas servir per explicar matematicas, istòrias, sciéncias… Doblidan simplament que las lengas son comunicacion e que se pòt parlar de tot (o de pas res, se l’enveja vos pren) dins totes los parlars del monde ! Pel permés de menar serà lèu çò mèmes : un aprendissatge teoric de cossí menar una veitura, mas interdiccion de prene lo volant ?

 La giroleta vira, vira : Lo Manuel Valls que s’èra exilhat volontariament del costat de Barcelona s’avisa que fin finala es mai francés que tot. Torna passar la frontièra e escriu un tuit-tuit per confirmar que lo francés es la lenga de la Republica ! Quna pietat !

 Pas de vergonha : Dins un rescontre a l’Ostal d’Occitania de Tolosa, lo Francés d’Hollande venguèt explicar tot çò que caldriá faire per qu’avancèsse la situacion de las lengas minorizadas. Lo pauròt se desrevelha tròp tard, que se gardèt plan de se’n ocupar al temps de son quinquinà !

 Aficha : Per las regionalas, lo president PS de Bretanha pega afichas escritas en anglés. Voldriá que la pichona Bretanha se restaque a la Granda ?

 Astre : Pel Castèx, las lengas regionalas son un astre per la Republica francesa. Al Conselh constitucional, pensan puslèu qu’es un malastre  que cal fòrabandir a jamai de la societat. E eles, son un vertadièr desastre per la(s) cultura(s)… 

Deconstituit Roch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los mai legits