I aviá a Bolonha, requista ciutat de Lombardia, un
chivalièr fòrça estimat per son meriti e son linhatge que se sonava Sénher
Gentile Carisendi. Tot jove s’enamorèt d’una genta dama que li disián Dòna
Catalina, femna de Niccoluccio Caccianimico. Coma èra mal pagat de son amor per
la dama, s’enanèt quasi desesperat a Modena, ont èra estat nomenat magistrat.
Dins aquel temps, Niccoluccio èra pas a Bolonha e la dama èra al campèstre, a
tres lègas de la vila a quicòm pròche, per i demorar qu’èra prens. Mas foguèt
victima d’un accident tan grèu que balhava pas mai signe de vida e doncas totes
los mètges la declarèron mòrta. Sa familha sabiá d’ela qu’èra emprenhada mas
coma fasiá pas pro de temps per que l’enfant siá viable, la plorèron puèi la sebeliguèron
dins lo clòt d’una glèisa vesina.
Avisat còp sec per un amic, lo Sénher Gentile ne
demorèt fòrça desconsolat emai foguèsse pauc en gràcia al prèp de la dama. Se
diguèt d’esperel :
« Dòna Catalina ara siás mòrta ; mentre qu’èras
viva profitèri pas d’un sol agach de tu ; alara, ara que te pòdes pas mai
defendre, emai foguèsses mòrta, me te cal prene un bais. » Aquò dit, a la
nuèit, donèt l’òrdre que son abséncia foguèsse amagada e s’enanèt amb un
companh a chaval sens s’arrèstar fins al luòc ont èra sebelida la dama.
Dobriguèt lo clòt, i dintrèt sul pic e se colquèt al ras de la dama. Puèi
s’aprochèt e se metèt a la potonar amb fòrça lagremas.
Mas se sap que l’apetís de l’òme es pas jamai
contentat, desira totjorn mai, subretot aquel dels amoroses. Gentile, resolgut
de demorar pas mai longtemps aquí, se diguèt :
« Perqué pas li tocar lo pièch tant que i soi ?
La devi pas pus tocar e l’aguèri pas jamai fait. »
Doncas, plegat pel desir, li portèt la man al pièch.
Al cap d’un moment, creseguèt sentir que lo còr batiá encara doçamenton.
Rebutèt sa crenta e espepissèt mai : òc, èra pas mòrta, emai estimèsse que
li demorava plan pauc de vida. Alara, ajudat per son companh, la tirèt
doçamenton del clòt e la recaptèt a cavalhons per la portar en secrèt a son
ostal de Bolonha.
Aviá amb el sa maire, femna plan bona e valentosa. Un
còp l’afar contat, la maire reviscolèt la malurosa amb un fuòc bèl e un bon banh.
Quora tornèt a la vida, la dama sospirèt :
« Ailàs ! ont soi ara ? » La maire respondèt :
« Espèra, siás dins un bon ostal. »
Dòna Catalina restablida, agachèt alentorn e se
reconeissiá pas. S’estonèt de veire lo sénher Gentile e preguèt la maire per
saber cossí se fasiá qu’èra aquí. Lo sénher Gentile contèt tota l’istòria.
Fòrça desconsolada, sosquèt un moment, puèi lo mercegèt coma o poguèt e lo
preguèt, al nom de l’amor que li portava autres còps e per cortesia, per son
onor e lo de son òme, tre lo jorn vengut, de la daissar tornar al sieu.
Lo sénher Gentile respondèt :
« Dòna, qué que foguèsse estada ma desirança, per uèi
ni per deman – del moment que Dieu me faguèt l’onor de vos reviscolar mercé
l’amor que vos portèri fins a uèi – vos vòli pas tractar, aquí ni endacòm mai,
diferentament qu’una sòrre. Mas lo servici que vos faguèri anuèit se merita
d’èsser premiat e per aquò vòli pas que regetèssetz çò que vos vau demandar. »
La dama respondèt d’un biais aimable qu’èra a mand d’o
far, foguèsse possible e onèste. Alara lo sénher Gentile diguèt :
« Tota vòstra familha e totes los Bolonheses creson e
son segurs que sètz mòrta. Alara, digús vos espèra. Doncas aquí çò que vos
demandi : vos prègui de demorar secrètament amb ma maire fins a quora
serai tornat de Modena, çò que tardarà pas. La rason d’aquela demanda es que,
davant vos e los ciutadans màgers de la vila, vòli far a vòstre òme un present
bon e solemne. »
La dama, reconeissenta e vesent qu’aquò èra onèste,
emai volguèsse contentar los sieus en se fasent veire viva, se decidiguèt de
faire çò que demandava lo chivalièr. Mas alara sentiguèt que lo moment de
s’ajaçar èra vengut. Ajudada per la maire, tardèt pas a balhar naissença a un
polit dròlle, çò que la contentèt coma tanben lo sénher Gentile que demandèt a
çò que foguèsse servida coma sa quítia femna e s’entornèt en secret a Modena.
(de seguir...)
(de seguir...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada