dilluns, 26 d’abril del 2021

Papieròt menerbés, in La Semaine du Minervois, 22/04/21

 Cronica de l'Alan Roch


AVÈM MARCAT UN PUNT 
!

E ben, per un còp, aqueste dijòus 8 d’abril, foguèrem plan fièrs de véser nòstras accions reçaupre una brava reconeissença amb lo vòte de la proposicion de lei per las lengas regionalas (e doncas per l’occitan) a l’Amassada nacionala. Te cambia de l’impression amara de virar dempuèi d’ans e d’ans a l’entorn de tres demandas : l’occitan a l’escòla, l’occitan dins los mèdias, l’occitan dins la vida publica (Nòta : coneisses plan los eslogans e los argumentaris !). N’avèm vist passar d’estudis (sèm estat espepissats jos totes los angles), de projèctes, d’engatjaments sens l’endeman, de promessas sens concretizacion… De temps en temps, se fa una operacion que se vòl experimentala e que demòra a l’estat d’expériéncia.  

Atal, per las classas bilengas dins l’ensenhament public, dins l’Acadèmia de Montpelhièr. Se dobriguèron fa temps dins una escòla dins cada departament a titol experimental, s’es fait recrutament d’ensenhaires per aquelas escòlas, mas la dobertura de classas a pas brica seguit lo ritme de la formacion ! Benlèu que las causas cambiaràn aprèp la signatura de la convencion entre l’Estat e la Region e aprèp l’adopcion del tèxte de lei.

Cal notar que lo tèxte agèt lo sosten large d’elegits de dreita, del centre e d’esquèrra ; d’elegits qu’an atal marcat que son d’un territòri e a l’escota dels ciutadans que fan aquelas demandas de presa en compte de las lengas e culturas regionalas dempuèi bèl temps : qu’an dobèrt Calandretas, que menan accions culturalas, que cantan e escrivon, qu’animan ràdios,… Òc, causiguèron lor implantacion territoriala e los engatjaments cap als electors puslèu que l’obesissença bestiona del pichon soldat als òrdres del ministre sinistre o dels responsables del grop politic. Atal, aprèp la crida de la pòrta-paraula d’En marcha de votar contra lo tèxte, un nombre bèl dels deputats del grop (coma las doas Audencas e lo Narbonés) votèron per l’adopcion de la proposicion de lei.

Ara, en França, un còp qu’una lei es votada, sovent plan long es lo camin de la mesa en òbra. Cal que siague promulgada ; lo Conselh constitucional i pòt gitar un uèlh. Coma plan de mesuras concernisson l’ensenhament, caldrà que lo Ministèri, los rectorats, las inspeccions academicas dessarran los frens e van çaganhar : es pas ganhat. Per plan d’aquel monde, la lenga nòstra, aquò fa pas seriós. « Un subjècte leugièr» diguèt la presentatritz de Soir-3 per lançar lo reportatge sul vòte. Leugièr que nani, quand s’agís de persègre la transmission d’una cultura, de devolopar la coneissença d’una istòria e d’una literatura e tant de causas que fan los rapòrts dels umans amb lor environa e amb los autres, diferents e parièrs. Que se dobrissen classas e escòlas, que se multipliquen plancardas, que l’òc trape una autra plaça que la marginalizacion dins la vida sociala…  

Òc, avèm marcat un punt, mas la partida serà longa, longanha. Alavetz, tendrem lo còp fins a las prolongacions e al-delà !

Lengarèl Roch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los mai legits