LO 29 DE MAI : PER L’OCCITAN !
Lo collectiu Per Que Visquen Nòstras Lengas a decidit de faire del dissabte 29 de mai una jornada per las Lengas de França, lor ensenhament en primièr mas tanben per valorizar lor preséncia dins la societat.
Ambe l’abbat Grégoire èra clar : aviá fait un rapòrt amb la tòca netament exprimida d’aneantir « los pateses ». Als temps de comunicacion e de lenga de fusta, l’ipocrisia es de mesa. Zo ! una frasa de reconeissença de las lengas coma patrimòni de la Republica dins la Constitucion : una frasa que balha cap de dreits als ciutadans e implica cap de dever per l’Estat. Lo ministre de l’Educacion es un especialista bèl de las declaracions esmogudas d’amor de las lengas minoritàrias ; declaracions que capitan pas de passar la pòrta de son burèu ont trapa totas las empachas per metre pas en plaça un ensenhament seriós e en continuitat de l’occitan. Sa refòrma dels licèus e del bachileirat es una catastròfa de primièra : las possibilitats que son dins los papièrs se pòdon pas aplicar dins los establiments. Aprèp, permet d’explicar que coma i a baissa d’efectius, e ben, cal mens de formacion e mens de pòstes… Lo cercle infernal se sarra e contunha l’escanament.
Un libre del mèstre per l’istòria en primari explica als ensenhaires que, quand presentan l’edicte de Villers-Cotterêts, es inutil d’explicar que se parlavan maitas lengas dins lo reialme. Dins una entrevista, un ancian secretari del Conselh constitucional explica que l’unitat de França seriá mesa en causa per una lei en favor de las lengas regionalas. I auriá una rompedura de l’egalitat entre los ciutadans !!! Comprenèm pas plan aquela mesa en abans d’una nocion d’egalitat basada sus la desconeissença en plaça de far fisança a la diversitat per una societat dobèrta e dinamica… Pel patrimòni, serián d’acòrdi, mas un patrimòni recaptat dins la naftalina dels armaris e la tinta de libres especializats : totes los discorses sus l’actualitat e l’actualizacion dels patrimònis culturals immaterials lor i passa per en-sús del cap. Se pòt lor explicar qu’un dròlle qu’apren lo basc, lo breton, lo catalan o l’occitan aurà melhora evaluacions al CP o al bac amai en francés, lors aurelhas entendon pas e lor cabucèl enregistra pas. Tant qu’i son, per (melhor) defendre lo francés, impausan quasiment a tota la populacion l’obligacion de saber l’anglés (Sabi pas se totes los ciutadans son egals fàcia a l’anglés!). Bonjorn, la dobertura d’esperit !
Lo constat es conegut, coma l’interés del monde per l’expression de l’occitan e de las lengas regionalas. Mas òm pòt pas s’acontentar d’un interés : es important tanben de devenir actor d’aquel vam linguistic e cultural. A caduna e cadun a son nivèl d’aprene la lenga, de legir los autors occitans, d’anar als balètis, d’escotar cantairas e cantaires (los coneguts, e los novèls), de balhar noms en òc a son ostal, son entrepresa o sas cantinas de vin, de canturlejar en òc jos la docha,…
Lengarèl Roch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada