dimecres, 8 de maig del 2019

La Campana de Magalouna au Puèch


La Campana de Magalouna tindèt en clara lenga d’òc pendent 41 annadas e mai de 80 ans après que son cant se siaguèsse escantit,  basta d’evocar lo jornalet clapassièr per veire espelir risolets sus las bocas e beluguetas dins los uòlhs. Son sovenir, encara viu, es aimable e agradiu per nos daissar entendre que los Campaniès avián capitat, eles, per reprene lo vèrs famós de Mistral, « de cantar per lei pastres e gènts dei mas »[1] o puslèu dels masets e per lo pòble menut de sa vila.
La farem tornarmai sonar aquela Campana, dau grand balanç de sa començança felibrenca dusca a sos tristonasses paures classes, nos metrem a l’escota de l’Escoutaire, montarem amb el faire riqueta au maset, e, s’o cau, repiutarem per brandir la còrda los quauques 600 Campaniès d’un còp èra. Saique entendrem, detràs lo tarabastèri, lo bronzinament d’una epòca, lo mormolhadís de l’èime d’un país ?


[1] MISTRAL Frederi, Mirèio, CPM Marcel Petit, 1979.

Los mai legits