dilluns, 31 d’agost del 2020

PAPIERÒT MENERBÉS (in La Semaine du Minervois, 27/08/20)

• Una bona novèla : a comptar d’aqueste dijòus 3 de setembreLa Semaine du Minervois torna trapar son ritme setmanièr de parucion.

DE JOS LA MASQUETA…

« E la masqueta ? », d’aquesta passa se parla que d’ela e lo cronicaire es plan oblijat d’i passar tanben !
- Masquetas : Per contrar lo virús a l’occitana, procuratz-vos las masquetas de Macarèl (www.macarel.org) en blanc o en negre amb las mencions en roge-carinhana : Parli occitan ! Mèfi, romegaire ; Gardarem lo moral ! Potons-Bisous Farem tot petar !Hilh de p… de macarèl, et je reste poli Adieu! O, tot simplament, amb lo Òc sus fons de crotz occitana.

- Usatge : Per l’usatge eficaç de la masqueta, es plan simple. Pas besonh d’aver fait policlinica : lo conselh precís e definitiu d’utilizacion balhat lo vèspre es lo mai sovent diferent - o contrari - a lo qu’avètz reçauput de matin. Utila, dedins o pas ? Dins un luòc tampat o dobèrt (Notatz que l’open space es considerat coma un luòc barrat !) ? A la cramba o als cagadors ? Al burèu o dins lo corredor ? Al cinèma o a l’estadi ? Per carrièras o per sendas ? Sus la trotineta o dins lo tren ? Lo matin o lo ser ? L’estiu o l’ivèrn ? Lo jorn o la nuèit ? Al solelh o jos la pluèja ? Al cèrç o al marin ? Levat s’anatz al Puèg del Fòl, podètz respondre Òc o Non a cada question, mas la bona responsa dependrà de la bona volontat de las fòrças de l’òrdre qu’aplicaràn al pè de la letra un tèxte oficial-estampilhat e tot e tot que n’avètz pas agut coneissença vist que serà probable modificat dins l’ora o la jornada segon lo darrièr avís del conselh scientific, del ministre de la santat (seriá puslèu lo ministre de las malautiás d’aquesta passa), del Primièr ministre, del conse (s’es pas dementit per la prefectura) o d’una rumor falsa que serà benlèu vertadièra (o lo contrari). Una gata i tornariá pas trapar los pichons e las mirgas e mirguetas pòdon contunhar de córrer tranquillon (e sens… masqueta, pel moment !).

- Emmascament : Demòra d’esperar qu’aquel afar va pas durar meses e meses, annadas e annadas, veire dins los sègles del sègles. Imaginatz los nenons, boca amagada, empachats de popar ; imaginatz totas aquelas bocas dissimuladas que mandarián tota l’expressivitat dins los uèlhs (protegits per de lunetas negras ?), las aurelhas vengudas inutilas en rason de l’inaudibilitat de las paraulas e destinadas al sol ròtle de paissèl per reténer los elastics (e encara : abans que nos siaguen empeutadas dirèctament sul morre) : la disparicion dels visatges anonçariá la fin de l’umanitat umana e dels cinc sens (e del bon sens !). E quand nos interdiràn de las manlevar per beure e per manjar, se caldrà injectar la dòsi quotidiana de Menerbés en intravenosa ? E lo manjar redusit en supositòris ?

 Lo monde d’aprèp : Acabarai çaquelà aquesta cronica sus una nòta d’espèr. Segur qu’amb totas aquelas masquetas, lo monde d’aprèp (que, per l’ora, sembla a lo dabans e en pièger encara !) serà melhor : serem totes de Zorrò per defendre la veusa e l’orfanèl, lo territòri e Paratge, la justícia e la fraternitat.
Emmasquetat Roch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los mai legits