Resisténcia

 La cronica occitana dau Joan Loís Blenet

La vida das lengas autoctònas de França es una resisténcia capuda contra un Estat que las escana. Ara se bolegan totas amassa.

Lo 10 d’octòbre lo collectiu ‘Per Que Viscan Nòstras Lengas’organizarà una manifestacion originala e adaptada a la virussada que nos cunha. Coma es enebit de se recampar nombroses,se faràn un fum de manifestacionetas per denonciar l’accion lingüicida de l’Estat. Lo virus es pas lo tot de la vida. Cau ben s’afanar contra las autras malautiás de la societat e las que fasèm a laplaneta e a çò que i viu. S’afanar per exemple a defendre la diversitat biolingüistica. Òi, vaquí un mot plan sabentàs que sembla s’escapar dau diccionari. Ditz pasmens quicòm de precís : que la vida (bio) lingüistica es sempre divèrsa. Es sa natura de vida. E se las lengas desapareisson es coma pels aucèls : es pas que son inadaptadas, mas eliminadas per l’accion umana. L’actualitat das lengas istoricas de França es una lucha capuda contra l’Estat que las escana. Lo 18 de junh passat aqueste collectiu portèt a l’Elisèu una letra de mai de 100 parlamentaris contra la politica lingüicida de Blanquer, lo sinistre ministre. Res a pas bolegat e cal mai picar sul clavèl. Las manifestacionetas faràn una mapa, un tablèu puntilhista de resisténcia a un Estat que se crei modernàs de suprimir sa diversitat.

Mas mèfi collèga ! Escanas los febles mas gara. Qu’un maifòrt t’escanarà. Atau aquestes abestits i trabalhan !