Ont existís aquel país que se ditz Ucraïna?
Tanplan benlèu non existís, mas degun se'n maina...
Cisampa front del paradís, granissa tintaina,
Crica la nèu coma lo ris, la filha se desgaina,
E ieu la man sus un eriç. Coneissi pas Ucraïna.
Quora cantava lo Grand Duc? Del temps dels Polhaires:
Un regiment pas fregeluc, e los tambornaires...
Mas qué podiá tant d'abeluc contra los reis laires?
Pargues d'aram de truc en truc, quantes de pesolhaires?
Copèron lo còl del Grand Duc. Oblidi los Polhaires.
Virasolelh, vira la flor sus la tiá camisa.
Una prison per mon amor, la flaçada grisa
Rastolhs sens fin del camp d'onor sens crotz ni devisa.
Per cada pèl la siá prusor: l'espasa nos avisa.
Vira lo solelh sus la flor, garda la tiá camisa.
Per arrestar l'aiga del riu cal una paissièira,
Per la pregària del Bon Dieu manca la frairièira.
Se me vòls pas, dormís un brieu sus la coissinièira.
Darrièira nuèch del meu estiu, torna lusir l'aubièira.
Caminarai lo long del riu, vau cercar la paissièira.
Granissa sus aqueste país que se ditz Ucraïna*:
Es a la broa del paradís, cisampa tintaina,
L'infèrn benlèu non existís, mas degun se'n maina...
Posca de nèu coma de ris, una filha sens gaina,
Picons de mòrt, barba d'eriç, cementèris d'Ucraïna."
Joan Bodon, "Ucraïna", Poèmas, IEO Edicions, 2010.
* Ucraïna = talvera en lenga eslava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada