dimecres, 13 d’octubre del 2021

PAPIERÒT MENERBÉS (in La Semaine du Minervois, 07/10/21)


Vaquí los Salvatges !

Aquí una escasença de sortir amb vòstre passapòrt-linha dirècta per la cultura occitana e universala : la pèça Salvatges serà presentada a Vilamostausson (divendres 15 ; 21h), Montlaur (dissabte 16 ; 20h30) e a Rius de Menerbés (dimenge 17 ; 17h). Lo Conselh Departamental e l’IEO d’Aude balhan un còp de man a aquela virada d’artistas occitans (TIO-La Rampa  e Teatre Baug) e catalans (los malhorquins del Circ Manipulats). Las associacions (Circul’Anim, Abribús, Rossinholet, Los Cascamèls) se mobilizan per l’organizacion d’aquestes rendètz-vos originals al rescontre de las arts entremescaladas de la scèna.
Descobriretz quatre Salvatges sus l’empont a l’encòp actors, dançaires, equilibristas, musicaires, cantaires per un espectacle totjorn en moviment que capita de mesclar teatre, dança, acrobacia, mite e musica : un espectacle d’una granda modernitat que posa sas rasigas dins l’imaginari dels dos pòbles (e pas solament), dins un ligam ininterromput de las generacions dempuèi aujòlas e aujòls per un grand viatge oniric e universal, que pòt èsser seguit per totes los publics, vist que caduna e cadun i traparà aisidament una pòrta de dintrada. per seguir un granda escorreguda, emportats dins lo revolum de l’interpretacion. La fica de presentacion precisa que l’espectacle s’adreiça als salvatjons de 6 a 99 ans, mas la pòrta serà pas barrada als mai de 100 ans per aquelas istòrias qu’an traversat milierats d’annadas !
E òc, en Occitania coma als Païses catalans, l’esperit salvatge se torna trapar dins fòrça rituals, danças, fèstas, cants e racontes, figuras e creaturas legendàrias… Una granda matèria que se ne son sasits los redactors, meteires en scèna e artistas per exprimir aqueste imaginari compartit  e li balhar la fòrma d’una representacion populara mercé a l’interdisciplinaritat de las arts de la scèna en s’apiejant larjament sul fons cultural miègterranenc. 

Quatre salvatges tornan jogar per vosaus la creacion permanenta del monde, que remanda a un monde ancestral e primordial ont se passejan demònis, dracs e cavals sacrats (un rèire-papeta del polin de Pesenàs…!).
Sus l’empont, la diversitat naturala (aquela diversitat que volèm defendre contra totas las tendéncias a l’unicitat e a l’uniformizacion programada de las societats) rescontra lo subrenatural per se confrontar a aquela destinada del monde (dels mondes, benlèu?), a caval sus las termièras entre lo primitiu e lo civilizat de primièra borra, una frontièra ont sabes pas de qun costat cabuçar : del costat de la rason cartesiana o a la perseguida d’unas quimèras (coma l’escrivan Joan Bodon qu’amb los Contes del Drac pel cap voliá menar, dins unes poèmas, La caça de la quimèra). Qué volètz : Al començament i aviá res, / Un quicòm de res que vironeja dins lo voide, / Un quicòm de res que bategava dins lo non-res. / Aquel quicòm de res n’aviá pas de nom mas voliá espelir (*) … Alara, venètz seguir l’espelida !

Salvatjon Roch
(*) : Tèxte de Terèsa Canet
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los mai legits