Aquí una escasença de sortir amb vòstre passapòrt-linha dirècta per la cultura occitana e universala : la pèça Salvatges serà
presentada a Vilamostausson (divendres 15 ; 21h), Montlaur (dissabte
16 ; 20h30) e a Rius de Menerbés (dimenge 17 ; 17h). Lo Conselh
Departamental e l’IEO d’Aude balhan un còp de man a aquela virada
d’artistas occitans (TIO-La Rampa e Teatre Baug) e catalans (los
malhorquins del Circ Manipulats). Las associacions (Circul’Anim,
Abribús, Rossinholet, Los Cascamèls) se mobilizan per l’organizacion
d’aquestes rendètz-vos originals al rescontre de las arts
entremescaladas de la scèna.
Descobriretz
quatre Salvatges sus l’empont a l’encòp actors, dançaires,
equilibristas, musicaires, cantaires per un espectacle totjorn en
moviment que capita de mesclar teatre, dança, acrobacia, mite e musica :
un espectacle d’una granda modernitat que posa sas rasigas dins
l’imaginari dels dos pòbles (e pas solament), dins un ligam
ininterromput de las generacions dempuèi aujòlas e aujòls per un grand
viatge oniric e universal, que pòt èsser seguit per totes los publics,
vist que caduna e cadun i traparà aisidament una pòrta de dintrada. per
seguir un granda escorreguda, emportats dins lo revolum de
l’interpretacion. La fica de presentacion precisa que l’espectacle
s’adreiça als salvatjons de 6 a 99 ans, mas la pòrta serà pas barrada
als mai de 100 ans per aquelas istòrias qu’an traversat milierats
d’annadas !
E
òc, en Occitania coma als Païses catalans, l’esperit salvatge se torna
trapar dins fòrça rituals, danças, fèstas, cants e racontes, figuras e
creaturas legendàrias… Una granda matèria que se ne son sasits los
redactors, meteires en scèna e artistas per exprimir aqueste imaginari
compartit e li balhar la fòrma d’una representacion populara mercé a
l’interdisciplinaritat de las arts de la scèna en s’apiejant larjament
sul fons cultural miègterranenc.
Quatre
salvatges tornan jogar per vosaus la creacion permanenta del monde, que
remanda a un monde ancestral e primordial ont se passejan demònis,
dracs e cavals sacrats (un rèire-papeta del polin de Pesenàs…!).
Sus
l’empont, la diversitat naturala (aquela diversitat que volèm defendre
contra totas las tendéncias a l’unicitat e a l’uniformizacion programada
de las societats) rescontra lo subrenatural per se confrontar a aquela
destinada del monde (dels mondes, benlèu?), a caval sus las termièras
entre lo primitiu e lo civilizat de primièra borra, una frontièra ont
sabes pas de qun costat cabuçar : del costat de la rason cartesiana o a
la perseguida d’unas quimèras (coma l’escrivan Joan Bodon qu’amb los Contes del Drac pel cap voliá menar, dins unes poèmas, La caça de la quimèra). Qué volètz : Al
començament i aviá res, / Un quicòm de res que vironeja dins lo voide, /
Un quicòm de res que bategava dins lo non-res. / Aquel quicòm de res
n’aviá pas de nom mas voliá espelir (*) … Alara, venètz seguir l’espelida !
Salvatjon Roch
(*) : Tèxte de Terèsa Canet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada